Josep Pintat: “L’Estat té un paper cabdal a la crisi: ha de comprar temps”

Terceravia com han viscut la crisi de la Covid, des del moment en què es decreta el tancament, dels 13 de març fins avui. Al partit com heu pogut treballar?

Des de mitjans de març, o primers de març, la situació que es produeix, no solament a escala política, sinó a tot el país, és el canvi de la vida de tothom. No ja internament, dins d’Andorra, sinó ja de tot el nostre entorn. Una situació que mai s’havia vist on hi ha un gran enemic invisible, que ha portat conseqüències sanitàries, conseqüències fatídiques per a molta gent, pel fet que són nombroses les famílies que han perdut els seus éssers estimats, que s’ha gestionat de la millor manera que s’ha sabut, un fet imprevisible que ha portat un xoc brutal i que ha estat un fet imprevisible a tots els països de l’entorn. Ara que sembla que hi ha una petita treva és moment de prendre accions i de reflexionar en mesures molt concretes.

Vostès han advocat perquè hi haguera un gran consens al Consell General de cara a poder tirar endavant a aquestes mesures, heu donat suport a les lleis òmnibus, com s’ha viscut el canvi que primera llei hi va haver consens, altres dos, no tant?

Jo primer entraria en un canvi més ampli, el 7 d’abril del 2019 tots vam concórrer a unes eleccions amb un programa, tant Terceravia com la resta de formacions polítiques, jo diria que tots aquests programes ara no valen res, eren uns programes per afrontar una gestió de país o per una gestió política amb unes propostes i unes conjuntures determinades. Tot això, de la nit al dia s’ha esborrat, en el moment en què aquestes coses queden esborrades i et trobes enfront d’una cosa desconeguda i crec que s’ha de passar del rèdit polític i s’ha d’anar a buscar solucions perquè el país vagi endavant.

Per tant, no estem en una situació de dir: jo tinc les meves propostes programàtiques, el que es tracta és dir com afrontem aquesta situació, que és el que hem intentat fer, tot i estar confinats i seguint el màxim de positius i aportant les nostres opinions. En l’última intervenció que va haver-hi al voltant de les lleis, que va ser la llei de racionalització de l’administració el nostre grup parlamentari va presentar 9 esmenes, vam ser el grup parlamentari que més en va presentar, d’aquestes 9, 5 no van prosperar, però, tal com va dir el conseller general Joan Carles Camp, no serà perquè se’ns acceptin sols 4 de les esmenes que no recolzarem la llei. No és una qüestió que la llei sigui millor o sigui pitjor, és una qüestió que has de mirar endavant i veure com afrontem tots els reptes que vindran. Ara estem en aquesta situació. Per tant, aquest tema de consens, tots els partits poden prendre les posicions que vulguin, però avui en dia no es tracta tant d’intentar tothom tenir la seva raó i votar sí o no, sinó del que es tracta és de mirar endavant i de buscar i cercar les millors solucions possibles i d’entendre perquè s’ha produït aquesta situació. Si s’entén perquè s’ha produït aquesta situació, si s’entén on estem i tots anem de la mà, llavors és possible que retornem a la situació de normalitat que tothom desitja, arribar a una situació de creixement.

A peu de carrer hi ha molta gent que, potser, ha canviat la percepció que de Terceravia, avui els veuen com un partit d’Estat i a vostè el veuen com un home d’Estat i fins i tot els partits de la majoria han reconegut aquesta habilitat o aquesta flexibilitat que explicava ara de, presentem 9 esmenes ens aproven 4 tot i això recolzem la llei pel bé del país. Com se sent en aquesta posició amb la qual els veu la gent avui en dia?

Jo més que dir com se’ns veu en aquesta posició, si és que se’ns veu així, crec que a la legislatura anterior també vam demostrar el mateix, quan va passar el cas de Banca Privada, però no és el que ens preocupa més. El que ens preocupa és fer un bon diagnòstic d’allò que ha passat i com l’abordem. I, aquí, si aquest diagnòstic podem coincidir i pensem el mateix, les decisions que s’adopten o es prendran poden haver-hi diversos motius. Però el que ha de quedar clar és perquè s’ha produït això, quina ha estat la conseqüència i com ens en sortim. Jo a partir d’aquí bec bastants possibilitats.

La setmana que ve, que és el que he anat fent habitualment amb el cap de Govern, el dimarts estaré amb el cap de govern per fer els plantejaments que crec que toca fer-los, si ell els vol prendre en consideració, els plantejaments li hem fet al llarg de la situació d’emergència pel coronavirus, bé i si no intercanviarem les diferents visions. Però l’ocasió d’avui en dia és això, que s’intenti buscar una forma per poder sortir i reordenar aquesta situació, que jo crec que és possible.

Vostè des del primer discurs que va fer en la primera llei òmnibus ja parlava que s’havien de prendre mesures molt contundents i que vostès eren, fins i tot, serien partidaris d’anar més enllà d’alguna mesura que es va acabar aprovant amb la llei, en matèria econòmica. No sé si tenen alguna d’aquestes propostes sobre la taula?

Nosaltres el que tenim és una anàlisi que crec que la gent i que tots els grups polítics el podrien compartir i que aquí crec que és on hi ha l’oportunitat. Normalment, una crisi econòmica, quan es produeix, es produeix per factors econòmics que distorsionen l’economia, com va passar amb el cas de Lehman Brothers, en aquestes crisis econòmiques surten molts perjudicats però en la bàscula hi ha que potser surten guanyant. Avui en dia, en la crisi que ens trobem no és una crisi econòmica, és una crisi sanitària que pot desembocar en una crisi econòmica. Aquesta crisi sanitària ningú se l’esperava, ningú la volia, ningú la desitjava i per tant no pot haver-hi cap factor que es pugui adjudicar la culpabilitat a ningú. Això és un primer punt que pot afavorir molt al consens i després gestionar-lo.

El segon punt important és que si estem dins d’una crisi sanitària, que és molt diferent d’una crisi econòmica, és que aquesta té un factor diferent d’una crisi econòmica i és que tindrà una caducitat, a més llarg o més curt termini, i això serà quan surti la vacuna. Saber que una crisi té una caducitat és molt important, perquè les crisis econòmiques o que no són per temes sanitaris és molt difícil marcar aquesta caducitat, això no vol dir que dintre de les crisis sanitàries no hi hagi altres problemes complexos.

Però si entrem dintre del camp econòmic, avui en dia hi ha una crisi econòmica, perquè en tots els manuals d’economia es considera que quan un país té una davallada durant dos mesos del PIB ja es tracta d’una crisi, aquí és on estem. Què és el que hem d’evitar? (Aquí a Andorra podem fer coses, però estem influenciats pel nostre entorn). S’ha d’evitar entrar en una recessió, perquè si entrem en una recessió, aquesta serà profunda, llarga, derivarà (perquè s’haurà destruït molta part del teixit productiu) en una pèrdua de la capacitat de consum i de poder adquisitiu i això costarà molt de recuperar. Cada dia que passa és un dia important per prendre decisions, si compartim l’anàlisi.

Jo, en aquest punt veig positiu que ningú volia això, que no hi ha un culpable concret, que tots volem tornar a la normalitat i que tots ho volem fer com més aviat millor i tenim un avantatge que és que sabem que sanitàriament, el dia que surti una vacuna, això s’ha acabat, el tema sanitari. Estem en crisi? Doncs sí, estem en crisi. Estem en una recessió? No, jo penso que no. Per tant ara és el moment de plantejar les estratègies i els enfocaments clars, que és el que s’ha de parlar en el govern i amb els grups parlamentaris i és aquí on hem de posar tots els esforços. Si partim d’aquest diagnòstic, és un missatge d’esperança.

Ara, si aquí ens adormim, prenem decisions errònies, pensant que són les correctes, entrarem en una recessió. Però, després, no oblidem una cosa: aquí a Andorra, preguem les decisions que prenguem, podem mitigar el cop o empijorar-lo, però estarem subjectes a l’evolució del nostre entorn. Perquè a aquí a Andorra estem parlant d’una població entre 77.000 i 80.000 habitants, però amb un turisme de quasi 9 milions, per tant no podem estar desconnectats. I el que hem viscut aquí és que la gent ha quedat confinada i en el moment que han quedat confinats a nivell familiar és una cosa, però és el país el que ha quedat confinat. Aquesta situació no ens la podem tornar a permetre, aquí és on hem de centrar les estratègies i tenim ara la possibilitat d’evitar que torni a passar i que hi hagi una recessió. Aquí a Andorra això no ho evitarem sols, i no ho evitarem si no podem anar de la mà dels estats veïns i de la mateixa Unió Europea.

Per aguantar aquest període, mentre no s’ageugin més les coses, aquí l’Estat té un paper cabdal i aquest paper cabdal que té l’Estat és poder comprar temps. És l’Estat qui ha de finançar tot això, si deixem que els principals actors de l’economia, que són els ciutadans, són aquests els que compren, els que consumeixen, són els ciutadans els que fomenten la demanda. Si els tanquem tots a casa no hi ha demanda, ja pots oferir tot el que vulguis, si no et compren l’oferta no val. I tothom sap que en una economia quan hi ha una crisi de demanda, hi ha una sèrie de mesures que es poden aplicar, i quan hi ha una crisi en el costat de l’oferta, hi ha una altra sèrie de mesures que es poden aplicar, però aquestes mesures que apliquen els Estats en aquesta sèrie de situacions, avui en dia no són vàlides. I per tant toquen d’altres mesures, que és intentar aguantar el cop i l’únic que el pot aguantar és l’Estat. Per fer-ho es necessiten recursos i, en aquest cas, recursos econòmics i financers, sapiguent que més d’hora o més tard el tema sanitari quedarà resolt.

Per tant, nosaltres les primeres accions que creiem que s’han de proposar tenint en compte aquest context és, en primer lloc, no ens podem permetre tornar a estar en una situació de confinament, per no estar en aquesta situació el que hem de tenir és una ampliació del sistema sanitari, en la qual suposo que el Govern hi treballa, perquè hem estat confinats per la nostra seguretat i evitar que el sistema sanitari es colapse. No hem estat confinats perquè així no agafarem malalties, el problema era que si es col·lapsava el sistema sanitari el tema s’agreujava, com hem vist que ha passat al nostre entorn. Aquí ha anat molt just, no s’ha produit aquest fet, però per evitar que passi en nous rebrots cal invertir en sanitat i evitar col·lapsos futurs.

El segon punt són els mitjans de comunicació, els quals han de tenir la llibertat de publicar la informació, però han de servir per desmitificar la situació. Han de servir per transmetre missatges veraços sobre el coronavirus i les persones que tenen més probabilitat de ser contagiades, per tancar més el cercle i tenir així més capacitat sanitaria. Així com operar amb la màxima transparència de Govern envers la ciutadania i la resta de grups polítics.

Hi ha un tercer element que és clau, abans d’entrar al tema de finançament, que andorra pel teixit productiu que té i per les seves necessitats, avui en dia té una economia que està basada a l’entorn del consum que són 9 milions de turistes. Aquí la clau és que si hi ha rebrots a l’entorn no ens tanquin i aquí el paper clau el té Govern, amb el ministeri d’Exteriors, per aconseguir que els Estats veïns, a través de la mateixa UE, ens tinguin una consideració especial en cas que es vegin obligats a tancar les seves fronteres que no ens deixen de banda. Perquè llavors el que queda confinat és el país i ens l’ajuguem, aquí la diplomàcia juga un paper molt important.

Si aconseguim aquests tres punts aconseguim molt, finalment, l’altre punt important, mentre no retornem a la normalitat, és el finançament extern important. Aquí, des de Terceravia hem fet propostes per anar a buscar finançament. Ja em sembla bé que es pugui entrar al Banc de Desenvolupament Europeu, també em semblaria bé que es pogués anar al Banc d’Inversions Europeu, també estaria bé tenir relacions a nivell de la Comissió Europea i que es poguessin reprendre l’Acord de Cooperació entre la Unió Europea i Andorra i en aquest hi ha dos punts clau: l’article 1, que ve a dir que les relacions entre la UE i Andorra han de ser sobre les bases més àmplies possibles, i l’article 8, que indica que ha d’haver una cooperació en l’àmbit sanitari sanitari. Això, reforçant les nostres institucions i el paper dels nostres Coprínceps, especialment del francès, tenim arguments perquè aquesta situació de tancament de fronteres no es produeixi i també ens ha de servir per poder accedir a aquestes vies de finançament.

Quan parlava abans del tema dels programes, nosaltres parlàvem que en temps de creixement i vam fer propostes de dèficit zero assenyades que et permeten tenir estalvi, generar guardiola o resiliència. Si això no s’ha fet, doncs no ho tens, però ara no es tracta de dir si fem dèficit zero, ara es tracta d’endeutar-se, perquè l’Estat ha d’aguantar el teixit empresarial i familiar i personal de la gent, perquè sinó matem l’oferta i la demanda i ens aboquem a una recessió.

Les coses han canviat, el que es portava als programes en un entorn, que eren uns programes pensats en el creixement i que es volia fomentar l’estalvi s’ha estroncat. Aquesta situació que ens enfrontem és difícil. El conseller general Joan Carles Camp ja va passar aquest missatge a la passada sessió de consell general del dia 25 de juny: ha d’haver mà estesa, si hi ha un acord per vàries legislatures, millor, ha d’haver harmonia entre totes les forces polítiques, perquè sinó no avançarem, ha d’haver un reforçament clar de les institucions. A l’enquesta del CRES, un dels punts que més valoro és que la ciutadania més valora els polítics del que valorava abans, amb un sis de nota, i els valoren dins del marc d’una crisi.

Per tant, si totes aquestes complicitats es van teixint i tenint en compte el que he explicat anteriorment es poden trobar solucions. Aquest és el posicionament en el que està terceravia i nosaltres també creiem que seria molt important que hi hagués una sèrie de taules d’experts independents: una farmacològica, una sanitària, una econòmica i una de caire social. Aquestes taules haurien de fer propostes i que fossin transmeses al Govern i als grups parlamentaris, les decisions que es prendran no hi ha tema de desgast polític. Aquesta és la manera d’avançar.

En aquest sentit, serien partidaris de crear, a banda d‘aquestes taules tècniques, una taula política de consens per crear un pacte d’Estat de reactivació postcovid per a diverses legislatures?

Jo no sé si se li ha de dir pacte d’Estat o d’una altra manera, a la sessió del 25 de juny vam plantejar exactament això, un acord ampli amb les diferents forces polítiques, però el fet important és que afrontem la situació sanitària i l’econòmica per evitar una recessió. I cada dia que passa és més urgent, com més es tardi més complicat serà. Tot entenent que hi ha un govern que té una majoria que no ho necessita. Nosaltres continuarem fent les nostres propostes de manera positiva.

A escala econòmica m’ha parlat que estàveu conformes d’entrar al Banc de Desenvolupament, que vèieu en bons ulls el Banc d’inversions. Hi ha també el tema de l’FMI… Quina és la posició actual?

Quan parlem de totes aquestes fonts de finançament hi ha un punt de partida que no es pot obviar, i aquesta és també una demanda que li faré a Govern, en gener del 2020 vam discutir un marc pressupostari i el pressupost, al marc pressupostari es preveien unes previsions per quatre anys, a la Llei de finances públiques es preveu que quan es passen uns límits d’endeutament, que no es preveu perquè s’ha canviat la llei recentment, és necessari fer un pla d’equilibri financer. Un pla que anava acompanyat de l’última llei i que es preveia una davallada del PIB del 5% i a la compareixença que fa el ministre de Finances parla d’un 9,2%, quasi un 9,3% de davallada. Per tant la primera cosa que s’ha de tenir és un punt de partida i aquest punt de partida és saber que ens ha costat la crisi, on ens trobem pel que fa a l’endeutament, fins on el podem arribar a portar aquest endeutament. A partir d’aquí ens ocupem de la resta de coses, del Banc de desenvolupament, del Banc d’Inversions i de l’FMI, que és una dimensió diferent de la resta.

La posició que té Terceravia sobre l’FMI no ha canviat, sense informació. A partir del dijous 16 que el ministre Jover ens presenti el dossier, ja en podrem parlar més. El més important és en l’àmbit financer on estem, a escala d’Estat quin muscle financer tenim, com es projecta en el temps i fins on podrem anar. Torno a estar en el mateix, el que cal és comprar temps, perquè l’Estat sigui el pal de paller, aguanti les famílies, aguanti les empreses, que no s’espatlli el teixit productiu, que hi hagi bona harmonia en l’entorn i que s’aconsegueixin bones relacions perquè no ens deixin tancats aquí dalt. Aquest és el plantejament que tenim a escala sanitària, econòmic, social i internacional: globalment. Per això és necessari plantejar acords amplis, cadascú amb la seva posició política, però el punt de partida ha de ser aquest i el debat ha de ser aquí.

Va haver-hi algun rumor de vendes parcials de Feda i Andorra Telecom, què en pensa?

De rumors sempre hi ha, jo no sóc partidari de vendre res, si Andorra Telecom és capaç de generar uns resultats importants l’Estat té uns rendiments, si ho vens, deixa de tenir aquests rendiments. Si ho has de malvendre, perquè està malament, tampoc et donaran res. Perquè has de vendre una cosa que funciona i que manté la teva sobirania. Per tant, jo no sóc partidari d’això, sóc partidari del que he explicat anteriorment i això s’ha d’aconseguir d’altres maneres. Perquè hem de tenir-ho molt clar, ni amb això ni amb allò altre, si les famílies i les empreses entren en recessió d’aquí no ens en sortim i si els països de l’entorn no comencen a pujar, tampoc ens en sortirem. Cal seguir amb l’endeutament i aguantant el consum i el teixit productiu, perquè que és millor, tenir més deute i després poder recuperar-ho o deixar ensorrar-ho tot i després no poder recuperar res? No és un tema d’anar liquidant patrimoni, és un tema d’encarrilar i tenir present aquest horitzó.

Els darrers temps al Consell General hi ha hagut una certa polèmica, entorn del salari d’un dels consellers i després hi va haver una certa polèmica en el moment en què es negociava la Llei de racionalització. No sé què en pensa vostè?

Jo crec que han quedat resoltes tant una com l’altra, totes han quedat resoltes, almenys per Terceravia, la primera amb transparència i la segona, vam ser el grup que vam presentar més esmenes i la vam acabar votant. Per tant, per Terceravia aquí no hi ha més polèmica i ja forma part del passat. Hem de deixar d’engronxar-nos amb el passat, perquè si no no arribarem al futur.

Parlant de mirar endavant, Terceravia com a partit es presenta a les Eleccions Nacionals, ara fa un any i escaig, després es presenta a les Comunals i recupera el Comú de Sant Julià. A partir d’aquí Terceravia cap on va, quin és el futur de la formació política?

Jo faria un matís, no recuperem res. Són els ciutadans els que ens posen enfront del Comú. L’objectiu de Terceravia és esdevenir un partit, fet que s’ha estroncat per la crisi de la Covid i que espero que de cara al setembre es pugui acabar de consolidar. Voldria remarcar una cosa important, a les enquestes del CRES, Terceravia fa un any i pico que no existia. Avui en dia és un partit que té quasi la mateixa puntuació que alguns partits que tenen una llarga història i trajectòria. I tot això dintre d’una conjuntura de crisi impactant, que tot el que portàvem coent anteriorment en matèria de propostes polítiques han quedat esvaïdes i esborrades. Crec que la ciutadania crec que té una percepció positiva d’una agrupació que va néixer fa tot just un any i que no s’ha trobat en una conjuntura fàcil.

La gent té la percepció que té una formació política d’Estat i que és un partit que demana transparència però que exerceix la transparència, tant a la gestió del comú com al Consell General, prediquen en l’exemple, per dir-ho així. Suposo que aquesta és una de les coses que més valoren…

Jo diria que procurem fer o procurem ser coherents, si estem demanant esforços hem d’estar a l’altura per respondre. En tot el que hem estat parlant fins ara, aquest és el punt clau. Si tota la població percep un missatge clar, tot anirà bé. Si el missatge no és clar, ni és nítid, ni sabem a quin port volem anar, malament. I tot això s’ha de fer de la forma més transparent possible i més participativa possible. Ara el que toca és assentar el país en un bon camí.

Per últim, ens han comentat que us haurien proposat de manera informal d’entrar a Govern. No sé si és veritat, o no?

Jo no en tinc cap constància. Ja sabeu que quan van fer el Govern de coalició no vam entrar-hi, precisament en aquesta entrevista he repetit que el necessari són acords els més amplis possibles, però fent una puntualització: tothom des del seu lloc. I es pot treballar perfectament i del que m’acabes de comentar no en tinc cap constància.

*Aquesta entrevista va ser publicada el dimarts 14 de juliol al Diari d’Andorra. La present publicació es tracta de la transcripció completa de l’entrevista realitzada el dijous 9 de juliol pel periodista Eduard Piera al president del grup parlamentari Terceravia + Unió Laurediana + Independents, Josep Pintat.