Som constitucionalistes i defensem el model institucional que estableix la nostra Carta Magna. Des de fa segles, el Coprincipat aporta pau, estabilitat, seguretat i prosperitat. Gràcies a aquest model d’Estat, Andorra és un país lliure i independent. Preservar aquest model és preservar aquests valors, mirant sempre cap endavant. Per això, els andorrans, en ple ús dels seus drets, són els que gaudeixen del dret de sufragi.

El nostre objectiu amb la Unió Europea és establir-hi unes relacions estretes, amicals i profitoses, determinades exclusivament per l’interès d’Andorra i marcades pels resultats d’un estudi d’impacte econòmic, social, polític i jurídic en profunditat, realitzat per experts independents. Els resultats d’aquest estudi es faran públics i se sotmetran a la discussió i la posterior aprovació del Consell General i de tots els sectors socials i econòmics andorrans. Qualsevol procés de negociació amb la Unió Europea es durà a terme amb transparència plena i absoluta cap a tota la ciutadania i cap a tots els partits polítics.
Qualsevol futur acord ha de garantir la igualtat sobirana d’Andorra respecte a la UE i els seus estats membres, en els àmbits
legislatiu, executiu i judicial, així com en els mecanismes institucionals decisoris i de resolució de diferències.

Què proposem

• 1. Andorra, la Unió Europea i els seus estats membres han de mantenir plena competència per adoptar i aplicar les seves pròpies lleis i els reglaments que regulen l’activitat econòmica, i en particular, la salut pública, els serveis socials, la fiscalitat, l’educació pública, la seguretat, el medi ambient, el turisme, la privacitat, la protecció de dades, i la promoció i protecció de la diversitat cultural.
• 2. El marc relacional ha de proporcionar a Andorra, a la Unió Europea i als seus estats membres una plataforma que faciliti la cooperació entre les seves autoritats reguladores, amb l’objectiu de tenir una regulació de més qualitat i un ús més eficient dels recursos administratius. Hem de poder mantenir un alt grau de protecció en la seguretat alimentària, la seguretat dels productes, la protecció dels consumidors, la sanitat, el medi ambient i la protecció laboral.
• 3. El futur marc relacional ha de poder reflectir el compromís comú d’Andorra, la Unió Europea i els seus estats membres amb el lliure comerç i l’activitat econòmica, i ha de fomentar i protegir els valors i les perspectives comuns sobre el paper del govern en la societat. Hem de poder oferir avantatges a les petites i mitjanes empreses, que són les més vulnerables, respecte de les exigències en l’increment de costos.
• 4. El futur marc relacional ha de poder garantir la creació de noves oportunitats per al comerç, el desenvolupament sostenible i la inversió, i els seus resultats s’han de veure reflectits en la solidesa i la intensitat de les relacions entre la Unió Europea i Andorra. En particular, l’activitat econòmica ha de basar-se en un marc normatiu clar i transparent, definit per les autoritats públiques.
• 5. Andorra i la Unió Europea han de poder regular independentment la prestació de serveis estratègics, com les telecomunicacions, l’energia elèctrica, la seguretat social i les assegurances, en benefici de l’interès públic.
• 6. Les mercaderies importades, els proveïdors de serveis i els inversors hauran de respectar els requisits nacionals, en particular les normes i les reglamentacions.
• 7. Cal incloure en el marc relacional normes modernes en matèria d’inversió i el manteniment del dret dels governs a regular en favor de l’interès públic. Hem de poder garantir un elevat nivell de protecció de les inversions i facilitar un procés de solució per a les desavinences que sigui just i transparent. L’acord no ha d’afavorir els inversors estrangers respecte dels inversors nacionals.
• 8. Andorra ha de poder mantenir una política exterior pròpia i independent respecte de la Unió Europea i els seus estats membres.
• 9. I un cop culminat el procés de negociació amb la Unió Europea, el sotmetrem a referèndum a la ciutadania

L’actual conjuntura econòmica d’Andorra és motiu de preocupació en diferents àmbits econòmics i socials del país. El creixement de la nostra economia, un cop superada la crisi, ha estat molt inferior al dels països del nostre entorn. El creixement d’Andorra es basa en una economia tradicional, poc diversificada, que necessita de la creació de noves empreses.
El model turístic d’Andorra mostra símptomes d’esgotament. La despesa mitjana per turista s’està reduint. El sector financer es troba immers en un procés d’adaptació que implicarà menys crèdit per al creixement de la nostra economia en general i menys finançament a l’Estat. El sector que més creix és el dels serveis, i aquest creixement està basat en la necessitat que tenen els emprenedors i els ciutadans en general per adaptar-se als continus canvis legislatius en què han estat immersos durant els darrers vuit anys.
La necessària diversificació de la nostra economia s’ha vist frenada pel procés excessivament lent i burocràtic en la creació de noves societats i la manca de prou garanties fiscals i jurídiques als inversors, tant nacionals com estrangers.
Per contra, el país té actius tan importants com la seguretat, la natura, una fiscalitat baixa, la neu, els serveis après-ski i un comerç divers i de qualitat que cal actualitzar i potenciar adequadament.
Si volem ser competitius, a més d’actualitzar els sectors tradicionals, ens hem d’obrir a la innovació empresarial, educativa i cultural, i hem de ser capaços de crear processos senzills i ràpids perquè els inversors es puguin establir al nostre país.

Què proposem

• 10. Fer els canvis necessaris, legislatius i de procediments, per tal que un empresari pugui crear i registrar una nova empresa en un termini màxim de 15 dies.
• 11. Atraure empreses d’alt valor afegit legislant adequadament, respectant les bones pràctiques internacionals, en aquells sectors que siguin complementaris a l’oferta actual del nostre país.
• 12. Una llei de biomedicina per regular la recerca en salut humana i així pal·liar les mancances de l’actual Llei d’òrgans i teixits.
• 13. Tornar a entrar a tràmit parlamentari la Llei d’actius virtuals (blockchain) i crear una taula de treball, amb la participació dels sectors implicats, que monitoritzi els progressos i que generi orgànicament un consorci blockchain amb la marca Andorra.
• 14. Treballar amb el sector comercial per poder desenvolupar les condicions adequades i necessàries per desenvolupar el comerç en línia (e-commerce) a Andorra.
• 15. Facilitar l’obertura de centres mèdics especialitzats per atraure pacients d’arreu del món i posicionar Andorra com a centre clínic internacional de referència.
• 16. Crear una taula de treball amb la Confederació Empresarial Andorrana, la Cambra de Comerç i altres organismes concernits per treballar conjuntament a identificar les oportunitats d’atracció d’empreses al nostre país.
• 17. Treballar per reforçar els sectors productius tradicionals de l’economia andorrana, que durant els darrers setanta anys han fet possible l’actual riquesa del país.
• 18. Promoure plans de recerca, millora, diversificació i comercialització dels productes agraris, ramaders i derivats, per assegurar la continuïtat i la sostenibilitat del sector primari.
• 19. Atraure residències passives, simplificant-ne els tràmits i modificant el sistema de tributació, per fer-lo més competitiu.
• 20. Analitzar els tràmits administratius, de manera que, quan sigui possible, el silenci administratiu equivalgui a una resposta positiva.
• 21. Crear un comitè financer integrat per membres del Govern, del Consell General, de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), de la UIFAnd i del sector financer encarregat d’estudiar els canvis legislatius necessaris per aconseguir un sector financer més competitiu, d’acord amb les conclusions de la comissió del Consell General sobre el risc del sistema financer andorrà, dins de les millors pràctiques internacionals.
• 22. Participar en una taula dels sectors implicats que monitoritzi progressos per orientar el sector privat i que generi orgànicament un consorci de pes dins la Marca Andorra.
• 23. Incrementar el salari mínim, en equilibri entre els factors econòmics i la vida digna del treballador i la seva família, i rellançar l’economia fent créixer el nostre producte interior brut amb fórmules de tipus fiscals, afavorint la innovació tecnològica i les inversions, i retenint i atraient talent.

Cal saber quin esforç fiscal estem disposats a suportar els ciutadans a canvi de l’estat del benestar. Però també hem de ser capaços d’augmentar els ingressos per aportar més recursos fiscals a l’administració de l’Estat. Per aconseguir-ho, hem de definir els pilars fonamentals d’una política econòmica sòlida, capaç de fer-nos competitius com a país i d’atraure inversió i empreses de la vella i la nova economia. El nostre model es basa en fer créixer l’economia i no els tipus dels impostos actuals.
Resulta sorprenent que, amb uns tipus impositius baixos i un sistema tributari relativament simple, Andorra no sigui capaç de competir en les grans lligues de territoris que atrauen inversions. Una realitat que ens ha de fer pensar que alguna cosa falla al país.
Si Andorra vol competir per inversió i empreses, ha de tenir una política econòmica sòlida i, en aquest sentit, la política tributària ha d’anar acompanyada d’una política econòmica general ben definida.
Tot i que la legislació de l’impost de societats, l’impost sobre la renda de les persones físiques i l’impost sobre la renda dels no-residents es va definir amb certs objectius clars, la pràctica posterior ha estat incoherent amb els objectius fixats, de manera que seria desitjable revisar la normativa per garantir-ne la consistència interna. L’absència d’una línia clara en la legislació i en la política tributària genera inseguretat jurídica i desconfiança cap al país. Aquest és un dels problemes greus del sistema tributari andorrà.
L’administració tributària andorrana té escassa experiència i és notablement agressiva a l’hora d’interpretar les normes, cosa que transmet inseguretat jurídica i incertesa als inversors.
Andorra ha signat pocs convenis de doble imposició. Els que ha firmat, a més, són inconsistents entre ells i amb la legislació interna, i incompatibles en molts casos amb la política tributària fixada en el passat.
Cal definir un model estàndard de conveni de doble imposició adaptat als avantatges competitius que la revisió del marc tributari andorrà ens ha de permetre oferir com a país, sent respectuosos amb els criteris de l’OCDE i de la Unió Europea.
Cal mantenir els avantatges tributaris competitius internacionalment.

Què proposem

• 24. Definir els sectors d’alt valor afegit que convé promocionar i atraure cap a Andorra, i en funció d’aquesta definició, redissenyar la política tributària relativa a l’impost de societats, l’impost sobre la renda dels no-residents i l’impost sobre la renda de les persones físiques, per dotar-la de competitivitat internacional.
• 25. Crear un consell consultiu de composició diversa i plural que sistemàticament faci recomanacions de reforma de la legislació tributària del país i d’aplicació de la seva normativa, recollint els suggeriments dels sectors empresarials, professionals i/o ciutadans en general.
• 26. Crear un sistema àgil de consultes i acords previs per reforçar la seguretat jurídica i reduir els conflictes amb l’administració tributària, dissenyat d’acord amb l’acció 5 de la BEPS (Base Erosion and Profit Shifting), que s’ajusti al Codi de conducta de la Unió Europea. Les seves interpretacions i/o resolucions haurien de poder ser sotmeses pel contribuent al consell consultiu.
• 27. Definir un sistema fiscal simple d’aplicar, amb escassos però potents incentius fiscals, i centrar els esforços del país a millorar la xarxa de convenis de doble imposició, la qualitat de la legislació i, sobretot, la seva interpretació i aplicació.
• 28. Simplificar l’impost sobre la renda de les persones físiques, sense rebaixar els llindars de tributació; establir un límit màxim de tributació per a la renda derivada de l’estranger, amb la finalitat de recuperar la competitivitat del país, i coordinar-lo amb l’impost de societats per oferir un sistema atractiu per a impatriats.
• 29. Definir mesures defensives contra règims especials que no compleixin els estàndards de l’OCDE en matèria d’economia digital.
• 30. Separar l’acord comercial amb la UE dels efectes en matèria d’impostos directes, afegint clàusules específiques a l’esborrany d’acord comercial que garanteixin aquest resultat i, en el marc de les negociacions específiques en temes tributaris, gestionar l’obtenció d’avantatges específics com els que té la Confederació Helvètica.
• 31. Afegir clàusules de salvaguarda a la firma d’un acord comercial amb la Unió Europea que protegeixin la sobirania tributària d’Andorra.
• 32. Posar un topall a les cotitzacions a la CASS per tal que les contribucions a la seguretat social no es converteixin en un impost encobert sobre la renda de les persones físiques, com ara és el cas.

La inversió en infraestructures és cabdal per al funcionament intern i per al desenvolupament de l’economia del nostre país. Andorra necessita una porta d’accés a les capitals europees i mundials més importants. L’existència d’una xarxa viària eficient i d’un aeroport internacional en territori nacional són objectius prioritaris, així com també unes bones connexions per via fèrria amb França i Espanya.
El pressupost de l’Estat en matèria d’inversions ha de ser utilitzat en funció d’una visió global i realista del país en el seu conjunt i en favor de l’economia andorrana.

Què proposem

• 33. Finalitzar el vial de Sant Julià de Lòria en la seva globalitat: és prioritari per al benestar dels nostres ciutadans i també dels milions de visitants que Andorra atrau.
• 34. Executar el desviament de la Massana sense deixar el poble desconnectat com a obra necessària.
• 35. Treballar amb altres entitats a favor de la creació d’un aeroport modern i ben connectat dins del territori andorrà, finançat amb capital públic i/o privat.
• 36. Implantar un transport públic i privat eficient, econòmic, regular, que satisfaci les necessitats tant dels residents com dels visitants, amb preus assequibles a través d’un abonament integrat que sigui vàlid per a diferents tipologies de serveis (autobusos, taxis, lloguer de vehicles elèctrics…).
• 37. Crear tres pàrquings intermodals (Sant Julià de Lòria – la Massana – Encamp) per tal de disminuir la circulació interna al país.
• 38. Impulsar els estudis i les relacions necessàries amb els estats veïns i amb la UE per valorar la possibilitat de connexió amb Andorra per via fèrria.
• 39. Potenciar la seguretat viària, especialment en els punts negres de la xarxa, incrementant en tot el país la il·luminació i la senyalètica dels passos de vianants, rotondes i canvis de rasant.

L’Administració pública ha de servir amb objectivitat l’interès general i actuar d’acord amb els principis de jerarquia, eficàcia, transparència i plena submissió a la Constitució. És, doncs, una estructura bàsica per al bon funcionament del país. Treballarem per dimensionar-la i adaptar-la a la nova realitat d’Andorra.
Els càrrecs electes de les institucions són escollits democràticament, com estableix la nostra Constitució, que també en regula els deures i les obligacions que els atenyen.
Pel que fa als treballadors públics, cal potenciar-ne la formació permanent i dotar-los dels millors mitjans materials que permetin assegurar un model de país eficient, amb una administració ben qualificada, motivada i sostenible.

Què proposem

• 40. Modificar la Llei de la funció pública, per tal de trobar l’encaix òptim de tots els òrgans de l’Estat a l’actual i a la futura conjuntura econòmica.
• 41. Crear un espai nacional de treball i debat sobre la funció pública entre el Consell General, el Govern, els Comuns i els sindicats.
• 42. Dotar d’una formació específica i continuada els nostres servidors públics, perquè es puguin adaptar als nous requeriments que generaran les futures relacions amb Europa.
• 43. Treballar per una administració que s’adapti a les necessitats del país, desburocratitzada i més eficient en els procediments.
• 44. Promoure l’aprovació del codi de conducta dels consellers generals, com preveu la disposició final tercera del vigent Reglament del Consell General.

“L’educació és l’arma més poderosa per canviar el món”

Nelson Mandela

Estudis recents apunten que el 40% dels nostres infants i joves es dedicaran a feines que no existeixen avui en dia; s’hauran d’adaptar a un entorn canviant que evoluciona constantment. Les metodologies educatives han d’anar de la mà dels reptes de futur que afronta el mercat laboral.
L’emprenedoria, la creativitat i la capacitat d’adaptar-se a nous entorns han de ser la base de l’educació actual.
Andorra ha de poder convertir-se en una plataforma educativa moderna i internacional.
Hem de ser capaços de mantenir i millorar els actuals sistemes educatius públics i reconèixer l’esforç dels nostres estats veïns en aquesta matèria, i alhora desenvolupar una major oferta educativa privada que ens permeti captar estudiants internacionals.

Què proposem

• 45. Revisar i millorar el sistema actual, amb la col·laboració de les associacions de pares i mares, el professorat, coordinadors i inspectors, per tal que el sistema educatiu andorrà s’avanci a l’entorn canviant internacional.
• 46. Introduir metodologies innovadores i engrescadores a l’aula per a infants i adolescents, amb la finalitat d’afavorir l’esperit d’emprenedoria i valors com l’adaptació, la creativitat, el coratge i la persistència, a partir dels 7 anys i al llarg de tot el procés educatiu.
• 47. Impulsar la coeducació de nenes i nens treballant l’empatia, la igualtat i el respecte.
• 48. Continuar impulsant la formació professional com a eina d’inserció al mercat laboral, potenciant les pràctiques, en territori nacional o estranger, com a part integrant del currículum educatiu.
• 49. Potenciar les relacions internacionals ja existents i crear-ne de noves, adaptant la formació a les especificitats del país i als sectors professionals que demandin més mà d’obra qualificada.
• 50. Impulsar una borsa de treball prop dels centres educatius de formació professional i universitària, a fi i efecte d’afavorir la ràpida inserció dels nostres joves al mercat laboral.
• 51. Promoure l’ampliació del campus universitari de la Universitat d’Andorra a Sant Julià de Lòria.
• 52. Facilitar que la Universitat d’Andorra arribi a acords amb altres universitats de prestigi internacional, per tal de desenvolupar nous programes acadèmics.
• 53. Establir un marc de formació continuada per als professionals del país en mètodes sorgits de la recerca en neurociències, amb l’objectiu de crear un espai basat en l’excel·lència i la innovació.
• 54. Crear una oficina d’acompanyament als joves que vulguin cursar els seus estudis o pràctiques a l’estranger, amb l’objectiu de proporcionar l’orientació i l’ajuda necessàries per a la realització dels tràmits burocràtics requerits.

L’esport és una forma de competició, una forma de divertir-se, de relacionar-se, d’adquirir valors i de fer salut.
Facilitar i potenciar l’esport és indispensable per a la nostra societat.
Andorra és un entorn ideal per a la pràctica esportiva: esquí, escalada, senderisme, muntanyisme, …
El país compta amb més d’un centenar d’associacions i clubs esportius, en disciplines diverses, que aglutinen públics de totes les edats i nivells.

Què proposem

• 55. Continuar fomentant l’esport de base per a tots els infants d’Andorra, com a element de cohesió social i de formació personal en valors com el treball en equip, l’esperit de superació i els hàbits saludables.
• 56. Continuar donant suport a les federacions esportives, optimitzant els recursos.
• 57. Promocionar les federacions que tinguin esportistes amateurs d’alt nivell i que siguin representatives del nostre país.
• 58. Continuar donant suport a esdeveniments d’alt nivell, tant nacionals com internacionals.
• 59. Impulsar la candidatura als Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus 2030 i l’arribada del Tour de France i la Vuelta Ciclista.
• 60. Estudiar la implantació de centres d’alt rendiment i entrenament esportiu en alçada.
• 61. Integrar el turisme esportiu, de benestar i de salut, en l’oferta d’Andorra Turisme com a productes destacats.

Per a Terceravia, la seguretat ciutadana és un dels principals valors que defineix Andorra.
No estalviarem mai esforços ni recursos per assegurar que el nostre país continuï gaudint d’aquest preuat valor.
Només així Andorra estarà en condicions de garantir el benestar de tots els ciutadans, consolidar el teixit econòmic i social, i atraure l’establiment de noves empreses.

Què proposem

• 62. Impulsar la creació d’un centre nacional transversal de formació inicial i continuada per als cossos especials (bombers, policia, centre penitenciari, duana, banders) i agents comunals.
• 63. Desplegar el capítol 4 del vigent Codi de duana.
• 64. Fer que la formació dels cossos de seguretat sigui reglada i homologada pel Ministeri d’Educació perquè proporcioni una titulació acadèmica equivalent.
• 65. Elaborar un pla de seguretat nacional per destinar racionalment els recursos disponibles i incrementar-los allà on sigui necessari.
• 66. Mantenir i potenciar la presència del servei de policia al conjunt del territori, amb un despatx obert al públic a cada parròquia.

El nostre sistema judicial està col·lapsat. En els darrers vuit anys, el Govern ha invertit en noves infraestructures, com la nova seu de la Justícia, i ha aprovat la Llei del Codi de procediment civil, però no ha resolt el problema de fons, i encara queda molt per fer.

Què proposem

• 67. Revisar el sistema judicial i detectar-ne les mancances per tal que sigui al més eficient possible.
• 68. Treballar de manera consensuada amb el Col·legi d’Advocats i amb la resta de col·lectius i professionals del dret.
• 69. Potenciar l’eficiència dels procediments emprats pel saig, amb la finalitat de garantir als ciutadans de manera òptima el dret a un procés just en un termini raonable.

La cultura crea identitat i facilita la cohesió social. Una societat que vetlla per les manifestacions de la seva cultura és una societat rica i diversa.
Totes les modalitats del patrimoni –cultural, natural, immaterial– han donat forma i caràcter al país: són el nostre millor aparador davant del món, allò que ens fa únics i singulars. Hem de saber presentar Andorra com un país compromès amb totes les manifestacions de la cultura. La difusió i la projecció exterior són fonamentals.

Què proposem

• 70. Potenciar la nostra identitat promovent l’ús de la llengua oficial del país.
• 71. Implantar un sistema d’avantatges fiscals per incentivar el mecenatge.
• 72. Crear un museu nacional com a punt central de la nostra política de protecció i difusió del patrimoni i alhora vetllar per la preservació i difusió del patrimoni documental.
• 73. Donar el suport necessari als nostres creadors artístics, ajudant-los a projectar-se a l’exterior.
• 74. Explorar les possibilitats per convertir Andorra en un centre internacional de produccions digitals i audiovisuals.
• 75. Potenciar el turisme cultural, amb una oferta diversa i de qualitat.
• 76. Incloure l’equipament tècnic del centre emissor AM del Pic Blanc a la llista de patrimoni cultural, com a centre històric d’una ràdio única i emblemàtica d’Europa, i fer el necessari perquè l’edifici i l’equipament siguin declarats patrimoni material de la Unesco.